La balada de la garsa i l'esmerla
|
|
|
|
|
|
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
A |
|
penatge blanc, he vista una garsa,
|
B |
|
sola, sens par, de les altres esparsa, |
B |
|
que del mirar mos ulls resten alegres; |
A |
5 |
i, al seu costat, estava una esmerla, |
C |
|
ab un tal gest, les plomes i lo llustre, |
D |
|
que no és al món poeta tan il·lustre, |
D |
|
que pogués dir les llaors de tal perla; |
C |
|
i, ab dolça veu, per art ben acordada, |
E |
10 |
cant e tenor, cantaven tal balada: |
E |
|
"Del mal que pas no puc guarir, |
F |
|
si no em mirau |
G |
|
ab los ulls tals, que puga dir |
F |
|
que ja no us plau |
G |
15 |
que io per vós haja a morir. |
F |
|
Si muir per vós, llavors creureu |
H |
|
l'amor que us port, |
I |
|
e no es pot fer que no ploreu |
H |
|
la trista mort |
I |
20 |
d'aquell que ara no voleu; |
H |
|
que el mal que pas no em pot jaquir, |
F |
|
si no girau |
G |
|
los vostres ulls, que em vullen dir |
F |
|
que ja no us plau |
G |
25 |
que io per vós haja a morir". |
F |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
COMENTARI |
|
|
Aquest poema, titulat La balada de la garsa i l'esmerla, va ser escrit pel teòleg Joan Roís de Corella, que va néixer a Gandia el 1435 i va morir a València el 1497. Durant aquesta època, a finals l'Edat Mitjana, el moviment cultural que predominava era el Renaixement, que reflectia els ideals humanístics. |
El tema principal d'aquesta balada
tracta de la 'mort per l'amor', i la causa n'és la indiferència de la
dama. En aquest tipus de composicions, el poeta es lamenta de l'estranya
crueltat de la dama complaguda a deixar que es mori d'amor sense
miraments. Així doncs, podem dir que la 'mort per amor' és la falta
d'atenció pert part de la dama al poeta, i que aquest té un sentiment
tan gran d'amor vers ella que no ho pot suportar i exageradament diu que
mor. |
L'estructura d'aquest poema consta de dues parts: la introducció i la
balada en qüestió. La introducció és una cobla formada per 10 versos
decasíl·labs clàssic catalans, amb rima consonant i femenina. En quant a la balada, observem que està formada per una combinació d'octosíl·labs i tetrasíl·labs amb rima consonant i masculina. |
També s'observa la diferència entre introducció i balada en el contingut
d'aquestes. En els quatre primers versos de la introducció, Corella
descriu la garsa i, en els quatre següents, la merla. Després, en el
novè i el desè vers, anuncia l'inici del cant.
En quant a la cobla, es caracteritza per l'ús de la locució condicional si no,
que fa d'element coeccionador. El significat d'aquests versos
coaccionats descriu bàsicament el sofriment que experimenta el poeta si
la dama no el mira, no el correspon, etc. Més concretament, s'observa
que, en els quatre primers versos de la cobla, l'amant tímid no gosa
manifestar l'amor a la dama. Tot i això, en els versos següents (16 -
20), Corella en explica que si la dama no el mira, la mort serà la prova
contundent del seu amor i per això ella se'n sentirà responsable. Per
la qual cosa, en els versos finals (21 - 25), conclou que és millor que
ella el miri, així estalviarà la mort del seu amant tímid. |
En aquest poema el tòpic literari predominant és el locus amoenus (jardí, arbres, primavera, etc.).
En quant a les figures literàries, en trobem una gran varietat, com per exemple l'enumeració dels versos 1 i 2.
Núria Ruiz
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario